A principis del segle XX les metxes o metxes pirotècniques eren un producte molt comercialitzat, i es van convertir en un article emblemàtic de LIASA. Des de l’any 1934, durant la guerra civil i fins a l’arribada dels anys 50, va ser el producte central de la producció de la companyia. Primer sota la marca registrada “El Caballo” i després amb de “La Cabra”, encara vigent.
La metxa pirotècnica és un cordó de cotó, d’entre set i dotze mil·límetres de diàmetre, típicament de color ataronjat, que un cop encès per guspira o flama, manté una brasa incandescent que s'aviva si se li proporciona més aire bufant o per l'efecte del vent. El que manté la brasa de la metxa encesa és un producte oxidant que proporciona l'oxigen apropiat per que es mantingui incandescent.
Als seus inicis, la metxa s’utilitzava sobretot pels treballs al camp, per la seva capacitat de combustió, i es distribuïa per tot el territori nacional i fins i tot a l’estranger. A Xile, per exemple, l’utilitzaven per a les explotacions de nitrats; si els grans de nitrat avivaven la metxa, eren bons; si no, no es podien comercialitzar.
A partir de la metxa original, es van anar creant altres productes i aplicacions, com serien els encenedors de metxa, les llànties de pábilo o els encenedors Zippo.
Aquesta vinculació de LIASA amb la metxa pirotècnica és tal que mai s’ha deixat de fabricar. Actualment, es presenta l’article d’una manera clàssica, tallant-lo a trossos per a l’encesa de coets. Encendre un coet amb un encenedor de gas o gasolina pot ser perillós perquè la flama pot encendre directament la pólvora. En canvi, la metxa encesa fa brasa, pel que l’encesa del coet es produeix a poc a poc i permet tenir temps d’apartar-se.
Descobreix la metxa de LIASA fent click AQUÍ.
